Sessió del 29 de setembre de 2011

Vaig arribar a casa desprès de classe i durant el camí de tornada pensava que avui havia compartit una experiència de la meva vida amb la meva companya, haviem treballat juntes i ens haviem posat d’acord per parlar sobre el primer contacte amb les tecnologies digitals. Graciós en un primer moment, el record dels primers programes, el primer ordinador, una experiència que segurament no hi havia prestat mai suficient atenció.

D’aquest procés en van resultar dubtes, preguntes i inquietuds. Aquest per mi és el millor aprenentatge, aprendre i cuestionar constantment allò que fem i decidim a qualsevol hora per poder rectificar o clarificar-ho. 

Sessió del 27 de setembre de 2011

Avui, quan he sortit de l’aula he redescobert un missatge: com podem veure, observar, analitzar, contemplar i tantes sensacions diferents, amb variades prespectives, angles i contrastos de la mateixa vida.

Partint d’una imatge qualsevol t’en adones que el món que t’envolta és un conjunt de milers d’imatges, aquestes poden ser visiualitzades i enfocades per nosaltres de moltes maneres, i depenen de com les enfoquem i profunditzem ens adonarem que existeix un contingut darrerre de cadascuna d’elles. Ara bé, també existeix la possibilitat que ho passem per alt i tan sols siguin persones, paisatges, objectes, etc. En el moment que mirem d’anar més enllà captem emocions, sentiments, sensacions, i un conjunt de fets abstractes difícils d’explicar mitjançant les paraules.

Volia compartir aquest redescobriment, ja que tots sabem que sentim, però malauradament moltes vegades tan sols ens quedem en què compartim similituds en el cos i totes dues ens anomenem persones. 

Sessió del 22 de setembre de 2011

Segona sessió d’Alfabetització digital i primers aprenentatges. I primers aprenentatges perquè pensareu?

En primer instant he pensat que l’essencial en aquesta assignatura és la motivació per la recerca, la formació i la capacitat de reflexió, tot i el risc que pot comportar fer una síntesi directe i sincera, sense deixar el marge la meva pròpia personalitat.

Avui, durant el trajecte de tornada a casa, començava a elaborar el primer esborrany del que us intentaré explicar. Us haig de fer saber que tot i no comprendre exactament tot el que se’m demana, m’ha despertat la curiositat. El fet que ha provocat en mi haver de pensar, rumiar, indagar i extraure l’essència de la docència, ha fet que descobreixi que l’assignatura m’és atractiva ja que existeix un component d’innovació i redescobriment, de les coses en sí mateixes, constant.

Crec que la idea de no conformar-se amb acabar l’aprenentatge i la recerca pensant que algun dia ho tindrem tot adquirit és desviada de les línies generals, ja que la  nostra professió futura comporta una formació, aprenentatge i correccions constants. Tanmateix com la pròpia vida.